Partit marcat amb vermell al calendari de Bassas i els seus homes, després d’una ratxa negativa ens els últims partits, era un partit per saber si l’objectiu era salvat ja o tocava seguir treballant per aconseguir la permanència en aquest retorn del club a Copa Catalunya.

El partit va començar amb molts nervis ambdós costats, ja que les pèrdues eren constants als dos costats del parquet.
7 dels barcelonins, i 9 dels montgatins, i el ritme que no l’aconseguia agafar cap dels dos equips.
El 2nQ, la duresa dels locals, va pujar molt, i els de Bassas no van poder igualar l’exigència que van posar al matx els homes de Garcia.
Els àrbitres permetien la duresa dels locals, que això junt amb un encert a cara cistella, els va fer guanyar el parcial 24-14, Rafa Gómez marcava el camí dels barcelonins, i dels montgatins cap home va poder agafar les regnes del equip per portar la diferencia més ajustada.
32-21 al descans i a buscar un “reset” per afrontar la 2a meitat.
Semblava que Camins volia portar als seus a jugar un altre partit, un de més ajustat, però res més que una espurna sense més, 5 punts seguits de l’aler badaloní ens posaven a 7 i pilota, però no ens vam acabar d’enganxar al partit. Si al 2Q era Gómez, al 3r va ser Ferragut que no va deixar que el Montgat acabés d’entrar al partit.
Al minut 9 del 3r quart, la jugada curiosa del matx, un dels dos arbitres va xiular una tècnica a Bassas, i just després de la primera, li va caure la segona (per l’altre àrbitre que no sabia que ja l’havien sancionat amb una) i l’entrenador visitant va deixar el camp a falta de 11 minuts per la conclusió.
El 4tQ va ser per als nostres, però ja sense temps a enganxar-se a un partit que va marxar al mitjans del 2nQ…, al final marcador 67-54 i els de Horta que respiren una mica més tranquils, i a nosaltres ens tocarà seguir remant per aconseguir la permanència quan abans millor.

Jugador destacat: Marc Camins