Breaking news
  1. Comunicat sobre el Coronavirus
  2. EL MONTGAT, RESISTEIX A LES EMBESTIDES DEL SANT GERVASI
  3. Resum Jornada 7-8 Març
  4. Horaris 7-8 Març
  5. Resum Jornada 29 de Febrer – 1 de Març

SELECCIONA UNA DATA O FES CÓRRER EL CURSOR

LA BIBLIOTECA POPULAR

A mitjans de l’any 1927, dos joves veïns de Les Mallorquines, en Josep Cuscó Duñó (Barcelona 1-12-1902 / Montgat 3-12-1986) i l’Artur Mateos de San Roman (Madrid 17-9-1909 – Brasil 1-1-1967), amb fortes inquietuds culturals i cíviques, van impulsar la creació d’una biblioteca. La van instal·lar a la rebotiga del bar propietat del primer amb una primera col·lecció de llibres dels mateixos fundadors i, posteriorment, amb l’aportació d’altres volums per part de l’Ajuntament de Tiana. El traspàs del bar que aixoplugava la biblioteca va obligar a llogar un local a la Riera de Sant Jordi núm. 29, on fou traslladada, amb la voluntat d’incrementar les activitats amb d’altres de caire cultural, amb el suport de força joves que s’hi van involucrar.

EMPENTA CÍVICA

Amb motiu de les eleccions del 12 d’abril de 1931, que portarien a la proclamació de la República, dos dies més tard, i alhora d’un nou consistori amb majoria de regidors de les barriades de Les Mallorquines i Montgat, es va produir una forta empenta cívica que va dur a la legalització, el 6 de juliol, de la nounada entitat amb el nom de Biblioteca Popular. La junta directiva, sota la presidència del Dr. Cosme Rofes, era integrada per Antoni Mulero (vicepresident), Artur Mateos (secretari), Ramon Cortada (comptador), Josep Cuscó (tresorer), Jaume Pinsach (bibliotecari) i Lluís Viñas, Raimon Torrents i Josep Civis, com a vocals. Cal fer esment, tanmateix, dels assistents a l’assemblea constitutiva de l’entitat: Marià Ariño, Joaquim Aznara, Àngel Bibiloni, Ricard Bibiloni, Jaume Berenguer, Josep Berenguer, Salvador Cuscó, Francesc Darbra, Santiago Duñó, Francesc Fernández, Miquel Fernández, Nicolau García, Josep Ma Muntané, Joan Pinsach, Albert Pujol, Simó Sabater i Francesc Val.
Ben aviat, el local es va fer petit per les nombroses activitats que s’hi desenvolupaven i, aprofitant que, el 12 d’octubre una forta rierada es va endur les instal·lacions d’una fàbrica de bastons del carrer de l’Horta, es va llogar el local amb el terreny adjacent. Tot seguit van començar les obres d’arranjament que permetrien disposar de biblioteca, sala de conferències, secretaria i sala de reunions.

CULTURA I ESPORT

És interessant la carta signada pel secretari Artur Mateos, dirigida a l’Ajuntament de Tiana amb motiu de la inauguració del nou local, el 17 de juliol, que palesa la voluntat d’incrementar les activitats amb nous projectes: “(…) ens proposem portar a la pràctica un ampli treball d’educació ciutadana que respongui als anhels palesats per tot el poble i justifiqui a l’ensems l’ajut i col·laboració que hem rebut d’aqueix magnífic ajuntament. Com a pla immediat tenim l’organització de cursets d’Història de l’Art, Gramàtica Catalana, Elements d’Electricitat i Educació Sexual, a càrrec de gent entesa i professors competents. Per contribuir a l’enfortiment o millora de la raça hi ha organitzada la Secció d’Educació Física i Esports, funcionant ja els departaments de gimnàstica sueca i bàsquet-ball, estant en organització una secció infantil que per obtenir un ràpid creixement i desenvolupar el seu cos practicaran la gimnàstica sueca…”.
Varen ser moltes les activitats que es desenvoluparen a l’empara de la Biblioteca Popular, conferències, exposicions, fotografia, cursets de música. Fou molt activa la secció d’excursionisme a càrrec d’en Santiago Balada i l’anomenada “República dels Infants”, iniciada per l’Ermengol Brau, que acollia uns 200 nens i nenes de les dues barriades durant les hores d’esbarjo. Així mateix s’edità un butlletí bimensual amb les activitats de l’entitat i articles redactats pels mateixos socis. tal com s’expressava a la carta del secretari, alhora que creixen les activitats culturals i s’incrementava el nombre de membres, s’impulsà la construcció d’una pista per potenciar l’esport, especialment el bàsquet, dirigit per en Josep M. Muntané; l’atletisme, en el qual destacà en Josep Dalmau Comas que va ser campió d’Espanya de salt i, posteriorment, el tennis, que permetia integrar les noies a l’esport.

CAMP DE BÀSQUET

El 24 de juny de 1932 tingué lloc la inauguració del camp de bàsquet en un partit contra la Unió Gimnàstica i Esportiva Badalona, amb un equip format amb Josep Dalmau, Durà, Hermens i els germans Josep i Eduard Piñol. Tot i el resultat advers de 25 a 28, va ser l’inici d’una època en què el nostre club tindria un pes molt important dins l’elit del bàsquet català i àdhuc espanyol.
Durant aquests primers anys de vida, la Biblioteca Popular, que es va adherir a l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya i el 1935 a la Federació Catalan de Bàsquet, va fer un important paper, aconseguint, la temporada 1935-36, quedar campió en la seva categoria. A més dels citats anteriorment, van format part de l’equip d’aquesta primera etapa: Bononad, Cortada, Nicolau García, Horaci González, Mingarro I, Mingarro II, Ministral, Parera, Romagosa, Vives i Zaragoza.

TEMPS DE GUERRA

L’esclat de la Guerra Civil, amb la mobilització de molts directius i socis, la majoria de joves, dificultà les activitats de la nostra entitat, que el març del 1937 cedí a l’Ajuntament la sala de conferències per ser utilitzada com a parvulari, i el 27 d’agost del mateix any se signà l’acta de la darrera assemblea de la Biblioteca Popular. És de justícia fer esment dels directius que amb tant d’esforç portaren les regnes de la nostra Entitat, a més dels que formaren la primera junta, Carles Rofes, Antoni Mingarro i Lluís Viñas, presidents, Alfons Àlvarez, Marià Ariño, Santiago Balada, Ricard Bibiloni, Ermengol Brau, Francesc i Marià Canellas, Carme Durà, Francesc Fernández (Frasquito), Joan Ferràs, Primitiu Gasulla, Joan Gómez, Rosalia Humbert, Joan Pinsach, Daniel Puig, Puigvert, Joan Rius, Maria A. Rosiñol, Josep Suñol i altres.

UNIÓ ESPORTIVA MONTGAT

Acabada la Guerra Civil i ocupat el nostre país per les tropes franquistes, es reobre la nostra entitat, canviant el nom original de Biblioteca Popular pel d’Unión Deportiva Montgat, i solament pel que fa al bàsquet, doncs les activitats cíviques i culturals no eren tolerades pel nou règim tret que fossin tutelades per la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. o pel Frente de Juventudes.
El 7 de gener de 1940 comença el primer campionat oficial de la postguerra en què intervé el nostre club, presidit per Eduard Piñol Ortells i amb la direcció tècnica d’en Josep Dalmau Comas.
Malgrat que els dos primers anys van ser fluixos pel que fa a resultats, ben aviat aquesta tònica es capgirà i la temporada 1942-43 es va assolir el campionat de Catalunya de segona categoria i l’ascens a primera.

ARRIBEN ELS PRIMERS ÈXITS

És a partir d’aquesta temporada que la UD Montgat, gaudeix de la seva època de més popularitat i èxits, sobretot després de la inauguració, el 3 d’octubre de 1943, del nou pavelló, el primer camp cobert d’Espanya dedicat exclusivament al bàsquet, aixecat amb l’esforç econòmic i també personal dels socis, que aprofitaven les hores de lleure per col·laborar en la seva construcció. En el partit inaugural es va guanyar l’eliminatòria de la copa Barcelona Trofeu Orgaz contra el CD Manresa.
La temporada 1943-44, ja en la màxima categoria del Campionat de Catalunya, tot i la qualitat dels equips participants, la UD Montgat va quedar classificada en 5a posició, darrera de l’Espanyol, el Laiteà, el Barcelona i l’Hospitalet, i davant del Joventut.
Ja s’albirà la qualitat del nostre equip quan l’any 1944-45, amb el suport d’una afecció entusiasta que omple el camp cada partit, recordem, l’únic cobert d’Espanya, quan queda classificat en segona posició, darrera del CF Barcelona, i després de guanyar la copa Barcelona Trofeu Orgaz. Però la fita més important s’aconsegueix la temporada 1945-46 quan, a la plaça de braus de Les Arenes, i després d’haver eliminat al Real Madrid, la UD Montgat disputa la final del Campionat d’Espanya contra el CF Barcelona, en un partit força accidentat per l’arbitratge que perjudicà el nostre club i donà la victòria per 43 a 35 al Barcelona. Aquest equip sotscampió d’Espanya el formaven: Baró, Joan Dalmau, Diego, Justes, Pagan, Pujol, Ràmia, Reguill, Solé i Tarragó.

25 ANYS A L’ELIT

Durant les temporades següents el nostre equip, presidit successivament per Josep Piñol, Salvador Canaleta i Narcís Puigvert, es manté en la categoria, en els primers llocs de la classificació, guanyant la temporada 1949-50 els dos partits contra la Penya, així com també el de la temporada següent al camp de l’equip de Badalona.
La temporada 1954-55 torna a la presidència en Josep Piñol.
El Montgat es veu abocat a jugar la promoció per tal d’assegurar la permanència en la categoria superior que, malgrat l’absència d’en Joan Dalmau, que es va haver de retirar del bàsquet a causa d’una important lesió, es va guanyar al Manresa i així es va tancar un cicle de vint-i-cinc anys de l’entitat militant en l’elit del bàsquet del país.
Comença la temporada 1956-57 amb plena eufòria per la preparació de les celebracions de les noces de plata del club, que tenen lloc l’octubre de 1956 amb força actes cívics esportius i culturals, que culminen amb un partit oficial contra la UDR Pineda, i en el partit homenatge a Joan Dalmau Comas, el millor jugador que ha militat a les files del nostre club, capità de la selecció olímpica espanyola i considerat com el millor jugador d’Europa del seu temps.
En el partit d’homenatge, jugat pel nostre equip i una selecció formada pels millors jugadors de Catalunya, s’aprofita l’esdeveniment per fer-li la concessió de la medalla al mèrit esportiu per part de la Delegación Nacional de Deportes, el nomenament de jugador i capità perpetu de la UD Montgat i el de fill predilecte de la Vila de Montgat, atorgat pel Magnífic Ajuntament. Cal destacar que, malgrat les nombroses ofertes d’equips més potents econòmicament, en Joan Dalmau mai no va jugar en cap equip que no fos el nostre, tret de puntuals reforços al CF Barcelona i els de la selecció nacional.

TEATRE POPULAR

A proposta dels socis David Grau, Joan Capsulinas i Jaume Berenguer, l’octubre del 1957 té lloc la fundació de la secció “Amics del Teatre de la UD Montgat” i la construcció d’un escenari al pavelló, inaugurat el dia de Nadal del mateix any i en el qual es representarien obres teatrals interpretades pels membres de la nova secció, entre les quals es poden destacar “Romeu de 5 a 9” amb una notable interpretació de l’Àlvar Suñol, “La Creu de la masia”, en la què destacarien en Segimón Fornés i la Maria Florencio, “Els Milions de l’oncle” i “Figuretes de vidre”. També van actuar companyies professionals, com la de Joaquim Grifol, que van representar “La Muralla”. Malgrat aquest èxit inicial l’activitat teatral no tindria continuïtat per manca de col·laboració.
També cal destacar en aquesta època l’edició d’un butlletí informatiu, que incloïa les activitats de l’entitat i articles d’opinió dels socis, iniciat l’octubre de 1954, que es perllongaria fins el 1960.

AMATEURS CONTRA PROFESSIONALS

Tornant al caire esportiu, la temporada 1957-58 es produeix la renovació de la junta directiva, amb el nomenament d’en Roc Manchón Moya com a president, i la d’un bon nombre de jugadors.
El 1958-59 la UD Montgat es proclama campió de Catalunya, guanyant tots els partits de la temporada, llevat d’un jugat amb el Sant Josep, de Badalona. Es va jugar la promoció contra l’equip de La Salle, de Barcelona, guanyant el nostre equip els dos partits que obrien el camí de l’ascens a la categoria superior.
Malgrat que els nostres jugadors, plenament amateurs, havien de competir amb equips plenament professionals, es mantingueren en la categoria fins la temporada 1960-61.La pèrdua de dos dels millors jugadors, Nora i Martos, fitxats pel Picadero, un arbitratge parcial en el partit contra el Canoe, que provocà la dimissió del president, i la negativa de la Federació a autoritzar el fitxatge d’un reforç de cara a la promoció, cosa que s’havia permès a d’altres equips (Joventut i Barcelona), provocà que la junta decidís no presentar-se a la promoció, i perdés la categoria. Malgrat les dificultats, la temporada següent 1961-62, essent president en Jaume Pruna Tolrà, vam quedar sotscampions de segona divisió i es recuperava així la categoria a la Lliga Nacional.
A les acaballes de la temporada 1963-64, la Federació va decidir reestructurar la Lliga Nacional en un sol grup, fins aleshores dividida en dos, amb la reducció del nombre d’equips. En la promoció es detectaren injustícies arbitrals i sorteigs controlats que foren motiu de la retirada de tres equips: Sant Josep, Pineda i Montgat, i la dimissió del president i de l’entrenador del nostre equip Pruna i Portela.

L’AUTOPISTA

La temporada 1964-65, altre cop a segona divisió, començà amb un nou president, en Frederic Llerena Monereo. Tot i els bons resultats no s’aconseguí superar la promoció per l’ascens a la categoria màxima, en un partit disputat contra el CN Vitòria al frontó Anoeta de Sant Sebastià. Però el fet més important no fou l’esportiu: el Ministeri de Obras Públicas notificà el desnonament de l’històric pavelló i seu del nostre Club, per a la construcció de l’autopista, que fragmentava en dos el municipi de Montgat. Sense camp propi començava la temporada següent amb tots els partits de la primera volta en camp contrari i els entrenaments a la pista de tennis del Casino de Tiana.
La segona volta es va jugar en un camp que va construir l’Ajuntament en el pati de les escoles de Sant Joan, sense els més elementals equipaments. S’inaugura el 27 de novembre de 1966 en un partit contra el Club BIM, guanyat pel Montgat. En aquesta situació s’arriba a la temporada 1967-68 en què es perd la categoria, i es baixa a tercera divisió, després de 26 anys de permanència a les categories superiors.

UN NOU CAMP

Després de tres anys i mig de jugar al barri de Sant Joan, el 20 de setembre de 1970 s’estrena el nou camp, a la carretera de Tiana, cedit per en Josep Dalmau Comas, situat a la planta superior de l’edifici de l’escola Mireia, inacabat per la mort accidentada del seu pare i que, amb els diners de la indemnització pel desnonament de l’anterior, es cobreix i es condiciona. Finalment, el 27 de desembre de 1973, la nostra entitat torna a tenir estatge en propietat en signar-se l’escriptura de compra per Antoni Marín García, president des de l’octubre, quan va substituir Frederic Llerena.
De les temporades següents cal destacar la 1974-75, en què s’aconsegueix ser sotscampions, darrera de la Penya Maragall, filial del Joventut, i la consecució de la Copa Federació, el trofeu Ciutat de Martorell i el trofeu dels Alisos.
En la temporada següent, som altre cops sotscampions darrera de l’Heilios, de Saragossa, equip que solament va perdre un partit en tota la temporada, precisament contra el Montgat i, altra vegada, la Copa Federació. El 19 de novembre de 1975, el president, Antoni Marín, presenta la dimissió per haver estat nomenat alcalde de Montgat, essent rellevat en la presidència del club per Esteve Baldoyra Edo.
Esportivament, la temporada 1976-77 segueix la tònica de les temporades precedents. El nostre equip acaba classificat en segona posició darrera del CB Manresa. Així mateix es produeix un nou relleu a la presidència amb el nomenament de l’antic jugador Juli Folch Ariete. Però l’acte, tal vegada un dels més entranyables de l’Entitat, fou l’homenatge a en Salvador Prats Campmany, un dels socis i directius més fidels, a qui la Federació Catalana de Bàsquet concedí la medalla d’argent al mèrit esportiu.
Després de la recuperació de la categoria en la segona divisió, la temporada 1977-78, es torna a tercera en la següent per baixes en la plantilla a causa de lesions i per la incorporació al servei militar d’en Joan Dalmau Castellsagué, fill del mític jugador de la dècada dels cinquanta, recuperant de nou la categoria de Segona divisió el 1979-80.

LA “UNIÓN” DONA PAS A LA UNIÓ

En l’aspecte extraesportiu cal destacar d’aquests anys la petició a l’Ajuntament dels llibres, vitrines i altres objectes dipositats a l’antic local del “Movimiento” que foren de la Biblioteca Popular i que ens recorda els orígens de la nostra Entitat; el nomenament, el juliol de 1978, d’en Joan Baños Pont, com a president de l’entitat, en substitució d’en Juli Folch; la proposta d’alguns socis de crear un trofeu en memòria del soci Joan Casellas, que ens deixà prematurament, i la proposta del soci Jaume Berenguer de canviar el nom de Unión Deportiva Montgat pel de Unió Esportiva Montgat.
La temporada 1980-81 comença amb bones perspectives, guanyant dos tornejos de pretemporada: el Trofeu Maresme i el torneig de Mollet i es guanya el campionat clarament, sis punts per davant del segon classificat, el RCD Espanyol. Es juga la promoció a Primera Divisió B a Ponferrada amb els equips Cajamadrid, Universitario de Valladolid, Calasanz de Pamplona, San Isidro de Tenerife, Juventud de Córdova i UE Montgat. Varen pujar de categoria els tres primers i el Montgat. Aquest ascens va permetre cloure els primers cinquanta anys militant a l’elit del bàsquet espanyol.

ENTRE ELS EQUIPS CAPDAVANTERS D’ESPANYA

Comença la temporada següent a Primera Divisió B, amb els equips capdavanters d’Espanya. En el transcurs d’aquesta temporada se celebren els actes del 50è Aniversari de l’entitat, amb un homenatge als socis fundadors. L’elevat cost dels desplaçaments no permet elaborar una plantilla que permeti competir amb la resta dels equips “professionalitzats”. La lesió d’en Joan Dalmau Castellsagué, que l’impedí jugar gran part de la temporada i el fet que a les noves incorporacions els costà agafar el ritme de la competició, no va permetre assolir un bon lloc a la classificació i, per tant, és baixà a segona divisió, categoria que es manté la temporada 1982-83.
En les eleccions celebrades el 1983 és elegit president en Josep M. Artau Gibert. Classificat l’equip en segon lloc a segona divisió, es juga la fase d’ascens a Burgos, i es guanyen els dos primers partits, un d’ells contra l’equip local. Aquesta victòria va comportar l’hostilitat del públic en els partits següents, que va descentrar els nostres jugadors i finalment no s’aconseguí cap de les places d’ascens. La temporada següent, 1984-85, després d’una lligueta apassionant, es proclama campió de la Lliga catalana de segona categoria davant el Manresa EB (posteriorment Ricoh Manresa) per 87-86, després de dues pròrrogues, en un partit jugat al camp del Sant Josep de Badalona. Tot i això, no s’accedeix a la fase d’ascens.
Malgrat la fluixa temporada, potser motivada pel canvi de preparador, l’equip, que lluïa l’anagrama “Farggi”, per l’acord amb aquesta empresa montgatina que permetia alleugerir una mica la limitada economia del club, va anar millorant fins acabar una magnífica segona volta, finalitzant la temporada 1985-86 com a campions del grup català/balear de 2a Divisió nacional i classificats per anar a Badajoz a jugar la fase d’ascens a primera divisió B, categoria que, malauradament, no vàrem assolir.
El gener de 1985 s’inicià l’edició d’un nou butlletí, lligam entre la directiva i els socis, amb continuïtat fins al juliol del 1989.

NEIX L’ESCOLA DE BÀSQUET

Un fet important a la història de l’entitat és el naixement, el desembre de 1983, de l’escola de bàsquet, que ja des de l’inici comptà amb cent nens inscrits i dos equips de nois i un de noies en competició, bressol de jugadors que assoliren un important paper no només en la UE Montgat, sinó també en d’altres clubs.
Malgrat l’èxit d’aquesta secció, el problema d’horaris per tal d’aconseguir el nivell tècnic necessari per anar millorant constantment i la considerable majoria de nois envers les noies (126 i 24), va fer que s’hagués de prendre la decisió d’admetre només nois. Així s’arribà a la temporada 1986-87 amb 143 nois i 8 equips de l’escola de bàsquet en competició, assolint, la temporada següent, la classificació de l’equip preinfantil per a la fase final del Campionat de Catalunya.
Se succeeixen els presidents, el 1987 és nomenat en Daniel Palop Palop, substituït la temporada 1988-89 per l’Alfred Matamala Graupera, temporada que acaba amb el títol de sotscampió de Segona Nacional i classificat en segona posició en la fase final celebrada a Llíria, assolint el dret a l’ascens a Primera B, tot i que s’hi renuncia per la impossibilitat de fer front a les despeses d’un campionat en aquesta categoria.
Durant les temporades següents es manté la categoria a la 2a Divisió nacional, classificats en 3a posició el 1990-91 i amb un excel·lent paper de l’equip júnior a Preferent la 1989-90, amb victòria al camp del Joventut de Badalona.

EL PAVELLÓ MUNICIPAL DEL PLA DE LA CONCÒRDIA

El 14 de febrer de 1993, una vegada més en la llarga història del nostre Club, la UE Montgat, canvi d’estatge. Després del primer camp de la Biblioteca Popular, de l’enyorat pavelló del carrer Arno Jäger, del camp provisional a les escoles Sant Joan i de “l’àtic” de la carretera de Tiana, estrenem nou camp, el magnífic pavelló municipal del Pla de la Concòrdia. No cal dir, però, que es manté la propietat del camp de la carretera de Tiana, que fins ara ha estat i seguirà estant patrimoni de la nostra Entitat i que facilita la preparació dels nostres equips inferiors.
Finalitzada la temporada 1993-94, es forma una junta gestora presidida per Joan Rigo, que l’any següent obté la confiança de l’Assemblea per presidir el Club.
Pel que fa a l’aspecte esportiu, el nostre equip segueix a la Segona Divisió nacional, equivalent a la segona categoria del bàsquet amateur. Cal destacar, però, el bon paper de l’equip sots-22 la temporada 1996-97 en què s’arribà a disputar la fase final del campionat de Catalunya. La temporada següent s’aconsegueix millorar aquests resultats, i es finalitza classificats en segona posició en la lliga regular, guanyant el campionat després de superar cinc eliminatòries. També l’equip Júnior B finalitza una bona temporada i guanya el Campionat de Barcelona nivell A. La temporada 1998-99, la darrera presidida per Joan Rigo, acaba amb l’equip sènior que manté la categoria i amb l’equip Júnior que arriba a quarts de final del Campionat de Catalunya preferent.

ASCENS A LA LLIGA EBA

La temporada 1999-2000, que comença amb la composició d’una Comissió gestora presidida per en Francesc Villà Rivero, que clou amb el bon paper del nostre primer equip, classificat en segona posició del seu grup, tot i que no assoleix l’ascens a la lliga EBA.
També s’aconsegueixen bons resultats en els equips inferiors: el Sots-20 disputa la fase final del Campionat de Catalunya i el preinfantil juga la final a quatre del Campionat Territorial Nivell B.
L’any següent se segueix amb el mateix nivell de joc, ja que un cop finalitzada la temporada el club es classifica en tercera posició, malgrat que el bàsquet average ens impedeix jugar la final a quatre per a l’ascens de categoria. Els equips Sots-20 i Cadet A finalitzen sots campions de les seves categories.

SEGLE XXI

Amb la incorporació, aquesta temporada 2005-06, de dos equips femenins, actualment la plantilla del nostre Club, presidit per Francesc Villà Rivero, està format per 160/170 jugadors que competeixen en les categories següents: sènior A i B, júnior A i B, cadet A i B, cadet “911”, infantil, mini A i B i premini, tots ells masculins, i dos equips femenins: sènior A i B. També comptem amb un equip femení de categoria cadet A de l’escola Mireia CE, amb qui col·laborem, i que defensa els colors de la UE Montgat.
Finalment hi ha un grup d’infants que, malgrat no competir oficialment, s’inicien en el nostre esport de cara a nodrir en el futur els equips superiors.

Fragment extret i adaptat del llibre” 75 anys de la UE Montgat”.

Les sòcies i els socis de la UE Montgat som gent com tu.

Mares, pares, familiars, amics i tothom que, a més d’estimar el bàsquet, sap que la pràctica esportiva forma al nostre jovent en els valors universals que els faran ser grans persones.

T’agradaria jugar a bàsquet?

A la UE Montgat som uns apassionats d’aquest esport i dels seus valors: esforç, disciplina, treball en equip, amistad, companyonia…

Sponsors, compromesos amb els valors de l'esport.
Gràcies per fer-nos confiança

Equip Sènior Masculí "A"
Equips Femenins

Empreses i entitats col·laboradores:
entre tots, fem possible l'esport a Montgat.

Vull més informació

Coneixes el programa de patrocini de la UE Montgat per a empreses i comerços?

Beneficis fiscals, promoció comercial, projecció d’imatge, accions de RSC…

ACTUALITAT

  • All
  • Cròniques
  • Destacades
  • Horaris

Segueix-nos a les xarxes socials