Partit clau, el que disputava el Montgat NGK al Sílvia Dominguez, el passat diumenge davant els de Mollet.
A l’anada +4 per als vallesans, objectiu clar: victòria i average.

El 1rQ va ser un intercanvi de cistelles, d’ambdós equips el partit començava 10-0 per als de Bassas, que semblava que tindrien un partit plàcid, però res més lluny de la realitat el Sant Gervasi es va enganxar al electrònic ràpidament de la mà de David Montes, mentre que al Montgat l’anotació anava repartida amb varis jugadors, però era  Eloi Marín qui volia ser la referencia local.
23-21 al final del 1rQ i el partit que entrava ja a plena ebullició.

2nQ va ser “más de lo mismo” amb un triple de Martín, els visitants, es posaven per primera vegada per davant a l’electrònic, però entre Balletbò i l’omnipresent Marín, aconseguien frenar un Sant Gervasi, que tenia problemes perquè Dam i Coego entressin al partit.
22-22 de parcial, i als vestidors marxàvem amb un ajustat 45-43 favorable als locals, homenatge a la anotació, tot i ser un partit vital per ambdós conjunts.

A la represa, els de Jordi Grau, van sortir amb una marxa més amb la defensa més dura, i amb un Coego que començava a posar  problemes a la defensa local, els àrbitres van permetre algun contacte més que a la primera meitat, i ho van saber llegir i aprofitar millor els visitants que els locals.
Un triple de Olaguibe, donava altre cop avantatge als locals, però Coego, tornava a posar els seus per davant, per arribar al minut 30 amb un 59-62.

10 minuts per jugar-se, mitja temporada en joc per als 2 equips, que amb 10 minuts, tenien que trobar la solució a aquest “escape room” per completar la missió amb èxit.

I si el 3r Q va se un intercanvi de cops, el 4t i definitiu, va ser més encara però amb un problema afegit per als de Bassas, les metralletes visitants, van entrar a funcionar, i era una preocupació més per als locals..
Quan semblava que el partit cauria de la banda local, els visitants, van començar a afinar punteria, i va haver un moment clau, un triple d’Alex Martin, de 9 metres, que va enfonsar el Sílvia Domínguez i va donar ales als locals, Forné posava les taules al marcador, i així amb cops constants als dos camps, es va arribar al final del partit amb empat a 78.

La prorroga, va ser altre camp de mines per als locals, vigilaven on trepitjaven, perquè si trepitjaven la pintura Coego castigava, i si es tancaven ara ja era Dam el que tenia la metralleta apunt i amb 2 triples més a la prorroga posava més salsa picant al partit.
Amb 89-85, Dam deixa glaçat el pavelló i torna a posar els seus a 1, 89-88.
Falta a Camins que anota els 2 lliures, i amb 91-88, els de Mollet fallen el seu atac.

Sense temps material, Sánchez rep una falta per guanyar el partit i average per als locals, tan sols s’havia d’anotar 1 lliure dels 2… però va fallar els 2, i quan semblava que el average seria per als de Mollet, va aparèixer Eloi Marin saltant per sobre de Roger Dam, per palmejar la pilota i posar el 93-88 final.

Partit i average per als locals, bomba d’oxigen, per als de Bassas, que visiten diumenge el centre parroquial de Sant Josep on si guanyen deixarien pràcticament segellada la permanència a Copa Catalunya, en el retorn del club.
El partit diumenge 15-03-2020 a les 19:15 a Badalona, amb o sense públic, per al temut Covid-19.

Però els de Bassas hi aniran amb una missió, guanyar per deixar la permanència pràcticament tancada a falta de 5 partits, una fita que seria un exit en el retorn dels nostres a Copa Catalunya.

Jugador destacat: Eloi Marín